En els teclats que tenim actualment predomina la distribució QWERTY. Però, a que és deu aquesta distribució de teclat tant caótica i desordenada? Trobarem la resposta en les primeres màquines d’escriure…
En les primeres màquinas d’escriure mecànicas s’utilitzava un teclat amb una distribució alfabética (ABCDEF…). Quan premíes una tecla en una màquina d’escriure, s’accionava un petit martellet que es dirigía cap al paper i imprimía en aquest la lletra corresponent gracies a una cinta de tinta.
Com els martellets teníen que anar cap al paper i tornar, havía que esperar una estona per premer una altra tecla: si se trobaven els dos martellets de les dos tecles al mitx es podíen trebar. Cada cop era mes freqüent que es trabesin els martellets d’aquelles màquines degut a que tots els usuaris escrivíen cada cop mes depressa.
Aleshores va ser quan el 1867 Cristopher Letham Sholes, el mateix creador de la màquina d’escriure, va dissenyar una nova distribució de teclat que faría que els usuaris de la màquina triguesin mes en escriure, donant així mes temps per la màquina i evitar trabes dels martellets. La nova distribució de les lletres feia que les sílabes mes utilitzades (en anglés) es tinguesin que escriure amb el mateix dit, fent així mes lent el procediment. A mes a mes, la mà que mes treballava era l’esquerra (un 60%), aprofitant que el 90% de la població és dretana.
També va fer que les lletres mes utilitzades estiguesin allunyades entre elles; perqué com mes allunyades estiguesin entre si, mes difícil sería que es trabesin.
Va ser així com va neixer la distribució del teclat QWERTY, la mes comúna actualment, que va patentar el 1868 i la va vendre a Remington el 1873.
Si has utilitzat alguna vegada un teclat QWERTY extranger hauràs notat curioses diferències. Per ejemple, en Alemany la Z i la Y estàn intercambiades. Aixó és degut a que la freqüencia d’aquelles lletres en Alemany és el revés que en Anglés. En Alemany el teclat s’anomena QWERTZ i en Francés AZERTY, porqué la Q i W estàn cambiades amb A i Z i a mes a mes la M va a la dreta de la L. En Espanyol la Ñ és la que va a la dreta de la L, i en Portugués es la Ç.
