Molt de tant en tant, col·laboro en el bloc d’en Miquel Laboria, Bloc d’Apple en Català, escrivint entrades sobre el mòn d’Apple.
Un día hem va demanar que si podía fer la retransmisió en directe de la Keynote que es faría en els proxims dies i que a mes de ser publicada en el se bloc, també ho sería en el bloc d’en Tomàs Manzanares, mossegalapoma.cat.
Així va ser i ha continuat així durant les últimes Keynotes.
Però en la Keynote de la setmana passada, en la “presala virtual” que ens conectem per a redactar la Keynote, varem decidir que després de tant de temps, ja era hora que quedesim per a fer un café tots plegats i veure’ns el “carretos”.
I aixó ha passat avui, hem fet un café (be, jo una Coca-Cola) de mes de 2 hores i crec que ens ho hem passat força bé. Hem comentat, criticat i arreglat en mòn en només 2 hores!
M’havía promes a mi mateix no fer cap article que parles sobre la salud de Steve Jobs, pero la cosa comença a sortir de mare i ja és hora que digui la meva:
Cada día, quan encenc el meu Mac, repaso els feeds del mòn Apple i desde que es va comunicar que Steve Jobs no estaría pressent a l’última Macworld, dona la sensació de que estic vivint en un bucle (infinite loop): que si les accions cauen, que si han vist a Steve Jobs en un hospital, que si Tim Cook és el ideal successor, etc…
- Senyors! Ja n’hi ha prou!
Jo compro Apple perque els seus productes son d’una qualitat indiscutible, perque els seus disenys son inmillorables i perque la seva tecnología és superior. D’acord que Steve Jobs és un visionari de la tecnología i un comunicador com ningú, pero… és ell qui dissenya els macs? és ell qui programa el OS X? és ell qui dona support?
Doncs no amics meus, justament és l’equip que ell ha format qui gestiona tot aixó, i és aquest equip el que desde fa anys està elevant a Apple a la màxima expressió.
Deixem-nos estar de que passarà quan Steve Jobs no hi sigui, creieu que un visionari com ell, que sempre està per devant de tots, no ha previst aixó? El millor que podem fer, és desitjar un tranquila recuperació i confiar en el seu equip, que aquest si serà el seu últim “one more thing” que ens deixarà.
Sr. Jobs, desde aquest petit blog, li desitxo una tranquila recuperació.
“Aixó era un moment molt típic. Estar sol. Tot el que jo necessitava era una tassa de té, una llum y un equip d’audio, i aixó és el que tenía” – Steve Jobs
El 16 de septembre va ser un dia important en la historia de Steve Jobs. És el dia en que va marxar d’Apple i el dia en que va tornar.
Jobs va renuncià a ser director del Consell de Direcció d’Apple Computer el 16 de septembre de 1985, després de perdre una guerra per el control del Consell de l’empresa amb el llavors CEO John Sculley.
Jobs havía co-fundat Apple set anys avans amb el seu amic hacker Steve Wozniak. Un parell d’adolescents, els dos Steves tenien poca idea de com fer creixer l’empresa en el neixament de l’industria dels ordenadors. Jobs va ajudar a reclutar Scully que treballava a Pepsi-Cola, on Sculley havía demostrat ser un geni per la publicitat d’estil de vida. Tots dos van ser co-CEOs d’Apple, pero van tenir les seves diferencies sobre la taula del Consell. Encara que era un visionari, la taula va decidí que Jobs era masa volàtil per el rol de líder. Així que va renuncià.
El mateix dia que va renuncià, Jobs va presentar els papers a l’estat de California per el nom de la seva nova empresa, NeXT Computer.
NeXT era la vengança de Jobs. Jobs va fundar NeXT amb l’únic propósit de trencar a Apple. NeXT desenvoluparía millors ordenadors que cualsevol cosa que Apple pogues oferir, i Apple aviat estaría fora del negoci. NeXT mai va treure Apple del negoci, i durant els següents 10 anys amb poques feines podía viure de sí mateix. Tot i aixó, va produir un sistema operatiu maravellos, NeXTStep, que va ser alabat com adelantat al seu temps.
El decembre de 1996, Apple compra a NeXT per 400 millons de dolars. Volía que NeXTStep sigues la base de un nou i modern sistema operatiu, un que no es congeles cada vegada que executava Netscape Navigator.
Jobs va entrar a l’empresa como conseller informal del llavors CEO Gil Amelio. Pero en uns pocs mesos la taula va despedir a Amelio després de que Apple patís una de las mes grans pérduas trimestrals en la historia de Silicon Valley.
Jobs inicialment no estava segur d’acceptar el treball a Apple. La seva altre empresa, Pixar, acabava de llençar la seva primera película, Toy Story, amb un gran éxit. Però aviat retornaría a Apple un cop mes, posant a l’empresa de nou en el camí del éxit.
El 16 de septembre de 1997, Apple va anunciar que Jobs ocuparía el lloc de CEO interino, o com l’empresa va dir: un iCEO.
Aquí us deixo el vídeo de quan es va anunciar de que Steve Jobs tornava a Apple, va ser a la Keynote de Boston el 1997.
Ahir dimarts, Steve Jobs va començar la seva Keynote titulada “Let’s Rock” amb la següent frase:
El 1897, Mark Twain va enviar un telegrama al New York Journal amb la aclaratoria frase de “La notícia de la meva mort va ser una exageració” (The reports of my death are greatly exaggerated), desmentin així el obituari de la seva mort. Steve Jobs va passar recentment per el mateix mal trangul de descubrir a la premsa la notícia de la seva mort cuan Bloomberg la va publicar per error, i va decidir així escollir la frase de Twain per donar inici a la keynote d’ahir.
Aquest és el famós anunci d’Apple “Think Different” que va marcar un avans i un després en l’empresa que avui coneixem com Apple Inc. Aquesta campanya va ser creada per l’agencia de publicitat TBWA/Chiat/Day de Nova York i va ser galardonada amb un Emmi el 1998 y un Effi el 2000. En aquest anunci podem trobar: Albert Einstein, Pablo Picasso, Mahatma Gandhi, Bob Dylan, Martin Luther King, Muhammad Ali, Jim Henson i altres personatjes relevants que van ser taxats de boijos, de inadaptats, de rebelds, … pero en realitat eran genis…”Pensaven Diferent”.
Microsoft, volía intentar obtenir el mateix rendiment que tenía Quicktime en un Mac. Eventualmente, Quicktime había sigut “portada” a Windows per una tercera companyia. Ara, en contes de que Microsoft, intentés igualar el rendiment, teníen Quicktime devant els seus nasos.
Els anys passaben i Microsoft continuava darrera de Quicktime. Microsoft va contactar amb aquella tercera companyia (la que va fer la portabilitat de Quicktime) i aquesta els hi va explicar que encara teníen el códi. Amb una suma de diners realment escandelosa damunt la taula, no van tenir cap mes remei que sedir i passar el códi.
Microsoft va ser agafada de tal manera que van tenir que natejar la cara públicament. Microsoft va pagar una cantitat “no revelada” de diners a Apple, va tenir que fer una recolzament públic a la plataforma Mac, va fer una compra de $150 millons de dolars en acciones d’Apple sense dret a vot, va continuar publicant Office en el Mac i va tenir que compartir algún que altre códi de base amb Apple.
Extranyament, aixó va ser manipulat per Microsoft salvan a Apple.
A finals dels anys 60, l’empresa General Electrics va crear el projecte MULTICS (Multiplexed Information and Computing Service) amb l’objectiu de crear un sistema operatiu independent del maquinari que permetés la interoperatibilitat entre sistemes informàtics. Però aquest projecte va acabar fracassant per la seva extrema complexitat.
El 1969, Ken Thompson i Dennis Ritchie, dos enginyers que havien treballat en el projecte Multics, crearen la primera versió del sistema operatiu Unix seguin una aproximació més simple i menys ambiciosa. El nom “Unix” completa un joc de paraules a la inversa entre el món de la informàtica i la ciència ficció: Els anys 50 el prolífic escriptor Isaac Asimov (El bon doctor) va escriure una sèrie de contes sobre una supercomputadora anomenada MULTIVAC en honor a l’UNIVAC-1, el primer ordinador fabricat per UNIVAC, l’empresa fundada per Eckert i Mauchly els enginyers creadors del ENIAC i per tant pares de la informàtica moderna.
Unes de les característiques de Unix que suposaven un avenç en el seu temps eren la possibilitat d’utilitzar-lo en diferents plataformes de maquinari i la seva capacitat multiusuari (ja que es podien connectar diversos terminals a un mateix ordinador) i multiprocés (podien executar-se diversos programes a la vegada).
El 1974, Thompson i Ritchie publicaren al simpòsium de sistemes operatius de l’ACM (Association for Computing and Machinery), un article sobre el sistema Unix que havien dissenyat. Els laboratoris Bell van començar a rebre peticions d’universitats i centres de càlcul demanant-los una còpia del codi font de UNIX que AT&T proporcionava per uns pocs dòlars sense proporcionar servei tècnic.
Aquest sistema operatiu es va començar a estendre progressivament en el món universitari. Donada la falta de manteniment i suport tècnic, eren els propis usuaris qui l’havien de mantenir; s’iniciava així la tradició d’ajuda entre usuaris, els quals intentaven solucionar-se problemes mútuament, fomentant així l’intercanvi d’informació a través de diferents fòrums en els servidors d’ARPANET.
La Universitat de Berkeley a finals dels anys 70 va alliberar la primera versió del Unix BSD (Berkeley Software Distribution), que incloïa diverses eines, dissenyades a la pròpia universitat, que milloraven considerablement la versió original de l’ Unix d’AT&T. Un dels hackers involucrats en el desenvolupament de les primeres versions de la BSD fou Bill Joy qui, anys més tard, fundaria l’empresa Sun Microsystems, on el Unix seria el sistema operatiu utilitzat en tota la seva gamma de maquinari.
El UNIX BSD aniria evolucionant amb els anys dins el paradigma del Programari Lliure ( diguem-ne Free Software o Open Source) sota els noms FreeBSD i NetBSD (no tot és Linux amics meus) i un bon dia amb el retorn de Steve Jobs a Apple es va decidir que NetBSD seria el nucli (Open Source) del MacOS, que estimem i patim cada dia.
No oblidem però que sota les finestres i el Dock 3D del Leopard … s’amaga el UNIX que deu el seu nom als contes sobre un super ordinador anomenat MULTIVAC que va escriure els anys 50 el gran Isaac Asimov.
Us poso aquest vídeo de Steve Jobs, sobre un discurs que va fer als alumnes de l’universitat de Stanford en motiu de l’inauguració del nou curs académic.
Pot ser que us caigui be o que no el soporteu, pero no hem negareu que Steve Jobs demostra ser una persona íntegra i d’una gran calitat humana.
M’havía promes a mi mateix no fer cap article que parles sobre la salud de Steve Jobs, pero la cosa comença a sortir de mare i ja és hora que digui la meva:
