El teclat QWERTY

En els teclats que tenim actualment predomina la distribució QWERTY. Però, a que és deu aquesta distribució de teclat tant caótica i desordenada? Trobarem la resposta en les primeres màquines d’escriure…

En les primeres màquinas d’escriure mecànicas s’utilitzava un teclat amb una distribució alfabética (ABCDEF…). Quan premíes una tecla en una màquina d’escriure, s’accionava un petit martellet que es dirigía cap al paper i imprimía en aquest la lletra corresponent gracies a una cinta de tinta.

Com els martellets teníen que anar cap al paper i tornar, havía que esperar una estona per premer una altra tecla: si se trobaven els dos martellets de les dos tecles al mitx es podíen trebar. Cada cop era mes freqüent que es trabesin els martellets d’aquelles màquines degut a que tots els usuaris escrivíen cada cop mes depressa.

Aleshores va ser quan el 1867 Cristopher Letham Sholes, el mateix creador de la màquina d’escriure, va dissenyar una nova distribució de teclat que faría que els usuaris de la màquina triguesin mes en escriure, donant així mes temps per la màquina i evitar trabes dels martellets. La nova distribució de les lletres feia que les sílabes mes utilitzades (en anglés) es tinguesin que escriure amb el mateix dit, fent així mes lent el procediment. A mes a mes, la mà que mes treballava era l’esquerra (un 60%), aprofitant que el 90% de la població és dretana.
També va fer que les lletres mes utilitzades estiguesin allunyades entre elles; perqué com mes allunyades estiguesin entre si, mes difícil sería que es trabesin.

Va ser així com va neixer la distribució del teclat QWERTY, la mes comúna actualment, que va patentar el 1868 i la va vendre a Remington el 1873.

Si has utilitzat alguna vegada un teclat QWERTY extranger hauràs notat curioses diferències. Per ejemple, en Alemany la Z i la Y estàn intercambiades. Aixó és degut a que la freqüencia d’aquelles lletres en Alemany és el revés que en Anglés. En Alemany el teclat s’anomena QWERTZ i en Francés AZERTY, porqué la Q i W estàn cambiades amb A i Z i a mes a mes la M va a la dreta de la L. En Espanyol la Ñ és la que va a la dreta de la L, i en Portugués es la Ç.

Steve Jobs a casa el 1982

“Aixó era un moment molt típic. Estar sol. Tot el que jo necessitava era una tassa de té, una llum y un equip d’audio, i aixó és el que tenía” – Steve Jobs

Els 12 anys negres d’Apple

El 16 de septembre va ser un dia important en la historia de Steve Jobs. És el dia en que va marxar d’Apple i el dia en que va tornar.
Jobs va renuncià a ser director del Consell de Direcció d’Apple Computer el 16 de septembre de 1985, després de perdre una guerra per el control del Consell de l’empresa amb el llavors CEO John Sculley.

Jobs havía co-fundat Apple set anys avans amb el seu amic hacker Steve Wozniak. Un parell d’adolescents, els dos Steves tenien poca idea de com fer creixer l’empresa en el neixament de l’industria dels ordenadors. Jobs va ajudar a reclutar Scully que treballava a Pepsi-Cola, on Sculley havía demostrat ser un geni per la publicitat d’estil de vida. Tots dos van ser co-CEOs d’Apple, pero van tenir les seves diferencies sobre la taula del Consell. Encara que era un visionari, la taula va decidí que Jobs era masa volàtil per el rol de líder. Així que va renuncià.

El mateix dia que va renuncià, Jobs va presentar els papers a l’estat de California per el nom de la seva nova empresa, NeXT Computer.

NeXT era la vengança de Jobs. Jobs va fundar NeXT amb l’únic propósit de trencar a Apple. NeXT desenvoluparía millors ordenadors que cualsevol cosa que Apple pogues oferir, i Apple aviat estaría fora del negoci. NeXT mai va treure Apple del negoci, i durant els següents 10 anys amb poques feines podía viure de sí mateix. Tot i aixó, va produir un sistema operatiu maravellos, NeXTStep, que va ser alabat com adelantat al seu temps.

El decembre de 1996, Apple compra a NeXT per 400 millons de dolars. Volía que NeXTStep sigues la base de un nou i modern sistema operatiu, un que no es congeles cada vegada que executava Netscape Navigator.

Jobs va entrar a l’empresa como conseller informal del llavors CEO Gil Amelio. Pero en uns pocs mesos la taula va despedir a Amelio després de que Apple patís una de las mes grans pérduas trimestrals en la historia de Silicon Valley.

Jobs inicialment no estava segur d’acceptar el treball a Apple. La seva altre empresa, Pixar, acabava de llençar la seva primera película, Toy Story, amb un gran éxit. Però aviat retornaría a Apple un cop mes, posant a l’empresa de nou en el camí del éxit.

El 16 de septembre de 1997, Apple va anunciar que Jobs ocuparía el lloc de CEO interino, o com l’empresa va dir: un iCEO.

Aquí us deixo el vídeo de quan es va anunciar de que Steve Jobs tornava a Apple, va ser a la Keynote de Boston el 1997.

Heu sentit la historia de Microsoft agafada roban el códi de QuickTime?

Microsoft, volía intentar obtenir el mateix rendiment que tenía Quicktime en un Mac. Eventualmente, Quicktime había sigut “portada” a Windows per una tercera companyia. Ara, en contes de que Microsoft,  intentés igualar el rendiment, teníen Quicktime devant els seus nasos.

Els anys passaben i Microsoft continuava darrera de Quicktime. Microsoft va contactar amb aquella tercera companyia (la que va fer la portabilitat de Quicktime) i aquesta els hi va explicar que encara teníen el códi. Amb una suma de diners realment escandelosa damunt la taula, no van tenir cap mes remei que sedir i passar el códi.

Microsoft va ser agafada de tal manera que van tenir que natejar la cara públicament. Microsoft va pagar una cantitat “no revelada” de diners a Apple, va tenir que fer una recolzament públic a la plataforma Mac, va fer una compra de $150 millons de dolars en acciones d’Apple sense dret a vot, va continuar publicant Office en el Mac i va tenir que compartir algún que altre códi de base amb Apple.

Extranyament, aixó va ser manipulat per Microsoft salvan a Apple.

El primer servidor web

Aquest NEXTcube de Berners-Lee, va ser el primer servidor web. Es va utilitzar també per programar el primer navegador web, que es deia precisament WorldWideWeb, el 1990. En els Nadals d’aquell any, Berners-Lee ja tenía totes les eines necesaries per fer funcionar la Web: el navegador web (que funcionava també com editor web), el servidor web i les primeres pàgines HTML que describíen el projecte en si mateix.

NEXT, va ser la empresa que va fundar Steve Jobs el mateix dia que va deixar Apple el 16 de septembre de 1985.

A la etiqueta de la CPU i diu: Aixó és un servidor, no apagar!

UNIX, el “primo de zumosol” del Mac

A finals dels anys 60, l’empresa General Electrics va crear el projecte MULTICS (Multiplexed Information and Computing Service) amb l’objectiu de crear un sistema operatiu independent del maquinari que permetés la interoperatibilitat entre sistemes informàtics. Però aquest projecte va acabar fracassant per la seva extrema complexitat.

El 1969, Ken Thompson i Dennis Ritchie, dos enginyers que havien treballat en el projecte Multics, crearen la primera versió del sistema operatiu Unix seguin una aproximació més simple i menys ambiciosa. El nom “Unix” completa un joc de paraules a la inversa entre el món de la informàtica i la ciència ficció: Els anys 50 el prolífic escriptor Isaac Asimov (El bon doctor) va escriure una sèrie de contes sobre una supercomputadora anomenada MULTIVAC en honor a l’UNIVAC-1, el primer ordinador fabricat per UNIVAC, l’empresa fundada per Eckert i Mauchly els enginyers creadors del ENIAC i per tant pares de la informàtica moderna.

Unes de les característiques de Unix que suposaven un avenç en el seu temps eren la possibilitat d’utilitzar-lo en diferents plataformes de maquinari i la seva capacitat multiusuari (ja que es podien connectar diversos terminals a un mateix ordinador) i multiprocés (podien executar-se diversos programes a la vegada).

El 1974, Thompson i Ritchie publicaren al simpòsium de sistemes operatius de l’ACM (Association for Computing and Machinery), un article sobre el sistema Unix que havien dissenyat. Els laboratoris Bell van començar a rebre peticions d’universitats i centres de càlcul demanant-los una còpia del codi font de UNIX que AT&T proporcionava per uns pocs dòlars sense proporcionar servei tècnic.

Aquest sistema operatiu es va començar a estendre progressivament en el món universitari. Donada la falta de manteniment i suport tècnic, eren els propis usuaris qui l’havien de mantenir; s’iniciava així la tradició d’ajuda entre usuaris, els quals intentaven solucionar-se problemes mútuament, fomentant així l’intercanvi d’informació a través de diferents fòrums en els servidors d’ARPANET.

La Universitat de Berkeley a finals dels anys 70 va alliberar la primera versió del Unix BSD (Berkeley Software Distribution), que incloïa diverses eines, dissenyades a la pròpia universitat, que milloraven considerablement la versió original de l’ Unix d’AT&T. Un dels hackers involucrats en el desenvolupament de les primeres versions de la BSD fou Bill Joy qui, anys més tard, fundaria l’empresa Sun Microsystems, on el Unix seria el sistema operatiu utilitzat en tota la seva gamma de maquinari.

El UNIX BSD aniria evolucionant amb els anys dins el paradigma del Programari Lliure ( diguem-ne Free Software o Open Source) sota els noms FreeBSD i NetBSD (no tot és Linux amics meus) i un bon dia amb el retorn de Steve Jobs a Apple es va decidir que NetBSD seria el nucli (Open Source) del MacOS, que estimem i patim cada dia.

No oblidem però que sota les finestres i el Dock 3D del Leopard … s’amaga el UNIX que deu el seu nom als contes sobre un super ordinador anomenat MULTIVAC que va escriure els anys 50 el gran Isaac Asimov.