Els 12 anys negres d’Apple

El 16 de septembre va ser un dia important en la historia de Steve Jobs. És el dia en que va marxar d’Apple i el dia en que va tornar.
Jobs va renuncià a ser director del Consell de Direcció d’Apple Computer el 16 de septembre de 1985, després de perdre una guerra per el control del Consell de l’empresa amb el llavors CEO John Sculley.

Jobs havía co-fundat Apple set anys avans amb el seu amic hacker Steve Wozniak. Un parell d’adolescents, els dos Steves tenien poca idea de com fer creixer l’empresa en el neixament de l’industria dels ordenadors. Jobs va ajudar a reclutar Scully que treballava a Pepsi-Cola, on Sculley havía demostrat ser un geni per la publicitat d’estil de vida. Tots dos van ser co-CEOs d’Apple, pero van tenir les seves diferencies sobre la taula del Consell. Encara que era un visionari, la taula va decidí que Jobs era masa volàtil per el rol de líder. Així que va renuncià.

El mateix dia que va renuncià, Jobs va presentar els papers a l’estat de California per el nom de la seva nova empresa, NeXT Computer.

NeXT era la vengança de Jobs. Jobs va fundar NeXT amb l’únic propósit de trencar a Apple. NeXT desenvoluparía millors ordenadors que cualsevol cosa que Apple pogues oferir, i Apple aviat estaría fora del negoci. NeXT mai va treure Apple del negoci, i durant els següents 10 anys amb poques feines podía viure de sí mateix. Tot i aixó, va produir un sistema operatiu maravellos, NeXTStep, que va ser alabat com adelantat al seu temps.

El decembre de 1996, Apple compra a NeXT per 400 millons de dolars. Volía que NeXTStep sigues la base de un nou i modern sistema operatiu, un que no es congeles cada vegada que executava Netscape Navigator.

Jobs va entrar a l’empresa como conseller informal del llavors CEO Gil Amelio. Pero en uns pocs mesos la taula va despedir a Amelio després de que Apple patís una de las mes grans pérduas trimestrals en la historia de Silicon Valley.

Jobs inicialment no estava segur d’acceptar el treball a Apple. La seva altre empresa, Pixar, acabava de llençar la seva primera película, Toy Story, amb un gran éxit. Però aviat retornaría a Apple un cop mes, posant a l’empresa de nou en el camí del éxit.

El 16 de septembre de 1997, Apple va anunciar que Jobs ocuparía el lloc de CEO interino, o com l’empresa va dir: un iCEO.

Aquí us deixo el vídeo de quan es va anunciar de que Steve Jobs tornava a Apple, va ser a la Keynote de Boston el 1997.

La notícia de la meva mort va ser una exageració

Ahir dimarts, Steve Jobs va començar la seva Keynote titulada “Let’s Rock” amb la següent frase:

El 1897, Mark Twain va enviar un telegrama al New York Journal amb la aclaratoria frase de “La notícia de la meva mort va ser una exageració” (The reports of my death are greatly exaggerated), desmentin així el obituari de la seva mort. Steve Jobs va passar recentment per el mateix mal trangul de descubrir a la premsa la notícia de la seva mort cuan Bloomberg la va publicar per error, i va decidir així escollir la frase de Twain per donar inici a la keynote d’ahir.

Think Different

Aquest és el famós anunci d’Apple “Think Different” que va marcar un avans i un després en l’empresa que avui coneixem com Apple Inc. Aquesta campanya va ser creada per l’agencia de publicitat TBWA/Chiat/Day de Nova York i va ser galardonada amb un Emmi el 1998 y un Effi el 2000. En aquest anunci podem trobar: Albert Einstein, Pablo Picasso, Mahatma Gandhi, Bob Dylan, Martin Luther King, Muhammad Ali, Jim Henson i altres personatjes relevants que van ser taxats de boijos, de inadaptats, de rebelds, … pero en realitat eran genis…”Pensaven Diferent”.

Heu sentit la historia de Microsoft agafada roban el códi de QuickTime?

Microsoft, volía intentar obtenir el mateix rendiment que tenía Quicktime en un Mac. Eventualmente, Quicktime había sigut “portada” a Windows per una tercera companyia. Ara, en contes de que Microsoft,  intentés igualar el rendiment, teníen Quicktime devant els seus nasos.

Els anys passaben i Microsoft continuava darrera de Quicktime. Microsoft va contactar amb aquella tercera companyia (la que va fer la portabilitat de Quicktime) i aquesta els hi va explicar que encara teníen el códi. Amb una suma de diners realment escandelosa damunt la taula, no van tenir cap mes remei que sedir i passar el códi.

Microsoft va ser agafada de tal manera que van tenir que natejar la cara públicament. Microsoft va pagar una cantitat “no revelada” de diners a Apple, va tenir que fer una recolzament públic a la plataforma Mac, va fer una compra de $150 millons de dolars en acciones d’Apple sense dret a vot, va continuar publicant Office en el Mac i va tenir que compartir algún que altre códi de base amb Apple.

Extranyament, aixó va ser manipulat per Microsoft salvan a Apple.